El verb ser

El primer que s'ha de tenir en compte a l'hora d'estudiar els verbs en japonès és que no es conjuga la persona ni el nombre. Les formes bàsiques són el present i el passat, que també tenen una forma en negatiu. (entre parèntesi hi ha les formes més col·loquials):

present desu (da)
present negatiu de wa arimasen, ja arimasen (de wa nai, ja nai)
passat deshita (datta)
passat negatiu de wa arimasen deshita, ja arimasen deshita (de wa nakatta, ja nakatta)


Els adjectius (introducció)

En japonès hi ha dos tipus d'adjectiu: els adjectius de tipus -i, i els adjectius de tipus -na.

Els adjectius de tipus -i:
chiisai (petit)
ookii (gran)
yasashii (fàcil)
muzukashii (difícil)
shiroi (blanc)
akai (vermell)
kuroi (negre)
takai (alt o car)
hikui (baix)
atarashii (nou)
furui (vell)

Els adjectius de tipus -i es flexionen. Tenen una forma en present afirmatiu, una en present negatiu, una en passat afirmatiu i una en passat negatiu. Fixeu-vos en l'exemple de l'adjectiu yasui (barat).

afirmatiu present: yasui
negatiu present: yasukunai
afirmatiu passat: yasukatta
negatiu passat yasukunakatta

A partir d'aquí només cal afegir el verb al final.

Vegem-ne un exemple: si volem dir Aquest llibre no era barat, en japonès no flexionarem el verb sinó l'adjectiu, i direm kono hon wa yasukunakatta desu. Fixeu-vos que el verb no varia.

Els adjectius de tipus -na
taihen-na (difícil, greu)
shizuka-na (tranquil)
kirei-na (bonic)
hima-na (desocupat)
joobu-na (sa, vigorós)
kiken-na (perillós)
taisetsu-na (important)
suki-na (que agrada)
kirai-na (que no agrada)

Els adjectius de tipus -na no es flexionen. Per tant, la manera d'indicar que una acció és afirmativa o negativa, present o passada, recau en el verb (com en català). El que sí heu de tenir present és que a l'hora d'utilitzar l'adjectiu davant d'un verb, perd la terminació -na; en canvi, quan fa de complement del nom, el conserva. Fixeu-vos:

afirmatiu present: yuumei desu (yuumei da)
negatiu present: yuumei de wa arimasen (yuumei de wa nai)
afirmatiu passat: yuumei deshita (yuumei datta)
negatiu passat: yuumei de wa arimasen deshita (yuumeij de wa nakatta)

Vegem-ne un exemple: si volem dir Aquest llibre no era important, flexionarem el verb i no l'adjectiu i farem que l'adjectiu perdi la terminació -na: Kono hon wa taisetsu de wa arimasen deshita.

Felicitats per arribar fins aquí. Aquest és un dels temes més curiosos de la gramàtica japonesa.

vocabulari de la setmana

sensei 先生 professor
gakusei 学生 estudiant
inu gos
kuruma cotxe
jidōsha 自動車
automòbil
jitensha 自転車 bicicleta
neko gat


professor SENSEI 先生


先生 SENSEI professor
( 先 SEN qui va davant  +   SEI néixer, vida, nascut )


1. Els alfabets Hiragana i Katakana


Aquí teniu els dos alfabets japonesos: l'hiragana i el katakana. L'hiragana és l'alfabet que serveix per transcriure els sons del japonès i el katakana s'utilitza únicament per a transcriure els sons de paraules d'origen estranger. Recordeu, però, que el més difícil d'aprendre de l'escriptura japonesa són els kanjis (els caràcters d'escriptura que el japonès comparteix amb el xinès i que no transcriuen sons sinó conceptes)

El primer que cal fer si es vol aprendre a llegir i a escriure en japonès és aprendre poc a poc els dos alfabets sil·làbics. És millor començar per l'hiragana i sobretot aprendre's l'ordre d'escriptura dels traços: és fonamental per memoritzar sense problemes les síl·labes dels alfabets i, posteriorment, els kanjis.